De tot el que va passar abans no parlare, perque tots tenim
vivencies semblants, nomes sé que quan us vaig trobar, les nostres vides
van millorar moltissim, dic nostres, perque es evident que la meva ho
va fer, jo sola no donaba l'abast i crec que hagues acabat malalta,
pero la de la mare tambe, tots la recordareu hiperactiva, a casa, un
pisset petit, ella s'ofegava, no podia canalitzar aquesta activitat de
cap manera.
En arribar a la "resi" ella no parava de voltar i voltar, de fet,
quan anava a veurela venia i marxava, venia i marxava, moltes vegades i
cada cop era una alegria, perque li semblava que acabava d'arribar, aixi
la tarde cundia, era com si li fesis sis visites amb una jaja.
Tambe recordo de aquella época que ella es deuria sentir com
l'anfitriona del lloc i cada familia que entraba ella les rebia i els
hi oferia cadira.
Despres van arribar, les fulles, les recollia totes, portava les
butxaques, les mans…tot ple de fulles que no li podies treure, perque
deia: deixa, que ja veuras que fare…!!
Contrariament al que pugui semblar, a ella la residencia li va
donar llibertat, si mes no, de moviment, d'expansió, de treure fora una
energía que ella siempre havia tingut, pero amb l'enfermetat se li havia
multiplicat.
Quan va caure i es va trencar el femur, la sort va ser que ja
estava una mica mes tranquila, pero tot i aixi, per contes de caminar
ara xarra i xarra sense parar.
Ara, les circunstancies han fet que hagues de cambiarla, tots sabeu
els perques, si de mi hagues estat, no ho hagues fet mai, perque era la
meva segona casa, l'heu cuidat, mimat, estimat i jo tenia una plena
confiança, la mare estava a molt bones mans, i ho dic amb el cor, aixi
ho sentia.
Vullc agrair-vos a tots, tots, desde el noi que pinta, passant per
la cuinera, les cuidadores, la direcció, la mossa….absolutament tots, la
cura que heu tingut de nossaltres, d'ella i de mi.
Moltissimes gracies gent del Parc Guell….!!!!!!
Espe
Espe